Teresa Miarnau – 1 December, 2016 – 31 January, 2017

L’any 2007 tres viatgers enamorats de l’Àfrica fan un viatge Transaharià amb origen a Oran (Argèlia) i destí Ouagadogou (Burkina Faso). En aquest viatge arriben a Fetendoti i Seguendorou, dos pobles del Sahel – terra de límits – autosuficients i oblidats de la memòria col·lectiva d’un país, Mali. Allà coneixen un professor, contractat pels pares del poblat que, tot renunciant a la mà d’obra que suposen els fils en aquests països, estan convençuts de les bondats de l’educació escolar.

D’aquest viatge a ali sorgeix la idea d’unir il·lusió i esforços de persones que estimem l’Àfica per donar forma a un projecte tangible: donar eines al poble dogon per construir les seves pròpies escoles.
Des de l’ASED (Associació Solidària de les Escoles Dogons) hem facilitat durant els darrers anys recursos humans i materials per construir escoles a pobles amb professors, però mancats d’infraestructures.

Des de l’ASED no pretenem res de nou, però esperem no deixar d’aprendre mai d’aquest poble, descendent de la saviesa de la terra de límits.
Juntament amb l’ASED (Associació Solidària de les escoles Dogons).

Objectiu: donar eines al Poble Dogon per construir les seves pròpies escoles.